El Comanegra
Passejada fotogràfica al cim més alt de la Garrotxa. Fugint del soroll i buscant fagedes solitàries, he anat fins a les basses de Monars i d'allà xinu xano ... una foto aquí i una foto allà .. i ja soc dalt del cim del Comanegra.. T'envio alguna foto, malgrat ja se que és alta Garrotxa o Ripollès , fins i tot França! Per cert, he trobat la teva cabra... al cim de la Garrotxa, amb unes amigues i uns quants bocs. - Enrique N.-
Els 1.558 metres d'altura del Comanegra, esdevenen la frontera natural entre Catalunya i França , a la vegada que el pic més alt de la comarca de la Garrotxa, en competència directe amb el cim del Puigsacalm. Aquest cim té una fotogènia espectacular, i només cal anar-hi a donar un tomb per tornar a casa amb la memòria de la càmera de fotos a rebentar. D'això en dona fe l'Enrique Nuñez, que ens ha passat algunes de les fotos que complementen aquest article que ara comencem i que ens porta a passejar per la carena del Comanegra.
Per començar, cal dir que és habitual enfilar-nos al Comanegra en dos modalitats, la dels valents des de Beget i la dels buscadors de una bonica matinal i moltes fotos, als qui aconsellem sortir de les basses de Monars. Per arribar a basses de Monar caldrà un 4x4 o bé un cotxe força alt amb un bon conductor incorporat de sèrie. Nosaltres volem anar a dinar a casa, així que sortim de Basses de Monars, i si cal ja allargarem cap al Pic de les Bruixes (veure ruta al peu de plana). Només de començar ja ens trobem els primers excursionistes del dia, un xic peluts de lluny...
Ens acostem i veiem que es tracta de cabres salvatges, que ens ofereixen unes boniques figures de perfil.
Resulta que les cabres ens estaven esperant per poder sortir a la portada de www.garrotxa.info .. Enrique, aquesta foto és de concurs, guarda bé la original. Saludem a la cabra.
Enfilem pel prat tot apuntant per la part Oest del Cim del Comanegre, prat a través, sense un camí massa definit i fins arribar a la cresta, punt on el prat de pastura de la vessant Sud s'enllaça amb una frondosa fageda que ocupa la cara Nord i que a mitjans de Novembre ja està totalment despullada de fulles. La vessant Sud de pastura és molt i molt càlida, especialment a l'estiu. Recomanem a tothom portar molta aigua, ja que no en trobareu durant la ruta, així com evitar els dies càlids d'estiu. Insistirem, molta aigua.
Seguint la cresta i atacant al cim, continuem amb les pastures a la vessant Sud Catalana i la fageda frondosa a la vessant Nord i Francesa. Entre els faigs podem divisar en un primer pla les muntanyes del Canigó, que antigament inspiraven els versos del poeta Jacint Verdaguer, i que avui en dia ens inspiren als excursionistes, boletaires i amants de la fotografia, als qui ens surt molt més ràpid ventar i compartir una fotografia que no el redactar un poema als paisatges que tenim al davant.
Lo que un segle bastí l'altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l'altívol Pirineu.
Al cim del Comanegra, un 1.558 metres sobre el nivell del mar, una pilona de ciment de dubtós gust ens senyala el punt més alt. El paisatge i la vista espectacular de la vessant Sud és grandiosa, s'avista tota la Garrotxa i bona part de província de Girona. Cal destacar la imatge de tota la carena i la seva divisòria entre vegetació, com si fos tallada a ganivet, i on s'intueix el Pic de les Bruixes. Al fons la imatge i just al darrere , el pastís amb la cirereta, el Bassegoda, cim emblemàtic de l'excursionisme Garrotxí i amb unes vistes insuperables. No és senzill, però cal pujar-hi alguna vegada a la vida.
No estem sols a les altures, i sempre hi ha algú que està en tot moment a l'aguait. Una àguila ens guaita des de les altures.
I abans de passar a la ruta, acabem les fotos amb una vista del Comanegra (part central de la foto a uns 20 km en línia recte i sobresortint de la boira), i de tota la carena pirinenca. Foto tirada des del Bassegoda.... El càmping de "la fageda" ens deu una cervesa fresqueta per fer-li un munt de propaganda de la samarreta de la seva "cursa de la fageda", oi?
Volem donar les gràcies a l'Enrique Nuñez per compartir les fotos d'aquest article. Podeu consultar totes les col·laboracions de l'Enrique aquí.
Rutes per enfilar-se al Comanegra.
Les dos rutes que compartim comencen a Basses de Monars. Per arribar-hi des de Rocabruna, continuem uns 2km. direcció Beget, fins on surt una pista de terra a l'esquerra que fa pujada i on hi podem veure un dipòsit de ciment. Hem de seguir-la durant uns 7,7 km. aprox. fins arribar a les Basses de Monars, on deixarem el cotxe. Mireu-vos bé el Google Earth, Google Maps o Wikiloc abans de sortir de casa.
La ruta circular o volta al Comanegra.
Compartim la ruta per pujar al Comanegre que en Miquel Batlle ha publicat a Wikiloc. La ruta porta per nom "La Carena del Comanegra" i és una circular 6 km i 3 hores que surt de Basses de Monars - Coll del Boix - Pla de la Primavera- Comanegra- Serra de Monars- Basses Monars
Ruta circular al Comanegra i Pic de les Bruixes.
Aquesta volta ja és un xic més llarga i exigent, uns 8 km i 4 hores. Recomanem fer-la amb molta aigua i un bon mapa, així com portant clara la ruta des de casa. Es tracta d'allargar la pujada al Comanegra amb un tram de carena i enfilant a l'espectacular i punxegut Pic o Puig de les Bruixes. La ruta fins al Pic de les Bruixes ha estat compartida per l'usuari Tarot de Wikiloc., i en aquest cas primer es puja al Pic de les Bruixes l s´acaba amb la Pujada al Comanegra.
Gràcies per seguir-nos i compartir les coses bones de la Garrotxa. Article per compartir.